Pol Go
Total de visualitzacions de pàgina:
Arxiu del blog
diumenge, 1 de gener del 2012
diumenge, 11 de desembre del 2011
conte
EL SR.JOAN I ELS SEUS CONTES
Mmm... ah sí!: Hola, em dic Miquel però em podeu dir Miquelet perquè encara només tinc deu anys, tinc el cabell marró clar i els ulls verds fosc.
No tinc gaire memòria però d'una cosa sí que me'n recordo bé: Del Sr. Joan, en realitat és diu Joan Josep però tothom li diu sr. Joan, bé no tots, tret de la seva mare i el seu pare que li diuen fillet estimat, carinyo... les coses que diuen els pares.
Ep! No em digueu que no el coneixeu? Ah no? Però si tothom el coneix! Sí,sí, és aquell, el més vell del poble, barba blanca i un bigoti com el d'en Dalí.
Bé, si no el coneixeu, no el coneixeu... què hi farem, ves!
Què dieu? no, no us el puc presentar que ocupariem tot el full! Només diré el que m'explicava (com anava dient abans de que m'haguéssiu interromput).
El sr. Joan m'explicava contes molt i molt bonics i us explicaria un si me'n recordés, és clar.
Ep! ara no us queixeu es que si me'n recordés us l'explicaria! No em feu morros, que me'ls explicava quan tenia tres anys!
Val, d'acord faré memòria: Bib, bib, bob memòria en funcionament bib, bib, bob, ding contes del Sr. Joan trobats. missió complerta!
Ah! me'n recordo d'una, la dels PORCS VOLADORS.
Comença així:
Hi havia una vegada una granja plena de porcs i animals, però sobretot porcs. El granjer volia ensenyar a fer alguna cosa als porcs per fer un circ de porcs: “El Circ Porquet” i guanyar molts i molts diners i al final fer-se ric i subornar als americans perquè el fessin president dels Estats Units d'Amèrica i de Japó, si és que hi havia president a Japó.
I així va engegar el seu pla per fer-se president.
Però va pensar: com podrè ser als dos llocs, a America i a Japó? i va pensar... Ja pensare això quant passi.
Va posar en marxa el seu pla, però com ensenyo als porcs a fer alguna cosa? es va dir.
Així que va anar a veure el mag Espatrac. Va trucar al timbre i va fer: ding diridinguin ding dong i va obrir el mag Espatrac amb un sospir: ja vinc, ja vinc no em poseu nervios!
La porta va fer un soroll estrany: quetecrecnyec, i va sortir el mag Espatrac amb un gran somriure i va dir:
-Ah! estic encantat de tornar-te a veure, i va dir a cau d'orella: qui ets?
I el granjer el va dir: Sóc el granjer del costat i et venia a demanar si podries fer que els meus porcs volèssin.
-No sé, no sé... ès per benefici propi? va dir el mag al granjer.
-No, no, és perquè puguin migrar cap al sud a l'hivern i tornar a la granja.
-Ah! d'acord doncs així sí. I va dir unes paraules màgiques com hudhgdgudfh o potser dfjhsfjfhghdf no ho sé, és que eren molt extranyes, sabeu...
Al final es van acomiadar i el granjer no va notar gran canvis, només que els porcs tenien ales i que no paraven de xocar per totes bandes i fer sorolls extranys quan xocaven com oinkkiki i més.
El granjer cada vegada estava més content. Amb aquest pas podria fer-se president de Japó (encara que no n'hi hagi cap). Amb els diners que guanyaria es compraria tot el que volgués. Però no tot eren flors i violes, perquè el mag estava espiant si era veritat el que li havia dit el granjer.Va poder comprovar que no, estava claríssim, amb tot el que deia i els plans que feia quan pensava en els diners i la fama que tindria amb el circ...
El mag va decidir que havia de fer alguna cosa perquè l'havia enganyat.
Així que va decidir que diria les paraules màgiques perquè tot tornés a la normalitat.
I s'ha acabat el meravellós conte del sr. Joan.
No us explico més perquè demà hi ha cole i m'he de llevar d'hora, i son les 22:27, bona nit a tots.
Ei, us ha agradat? Sí, no? És clar que sí, perquè és un dels millors contes del Sr. Joan.
Si voleu demà us en explico més. Bona nit.
Ei... Ai! no això ja ho he dit, això també... d'acord ja he dit tot el que havia de dir, bona nit nois i noies!
divendres, 9 de desembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)